INSPECCIÓ TÈCNICA DELS EDIFICI D’HABITATGES · ITE

Des del 26 de febrer de 2011 es vigent el Decret 187/2010, de 23 de novembre, sobre la inspecció tècnica dels edificis d’habitatges (ITE) DOGC 26.11.2010, que estableix que hauran de passar una revisió obligatòria tots els edificis d’habitatges plurifamiliars que tinguin més de 45 anys, i els que vagin assolint aquesta antiguitat.

Què és la ITE?

És el mitjà que regula la Administració per tal de verificar que els propietaris mantenen els edificis en un correcte estat de manteniment i ús efectiu.

Una ITE té tres passos:

1. La inspecció visual dels elements comuns de l’edifici que fa l’arquitecte encarregat. Si durant aquesta inspecció es detecten deficiències que comportin risc imminent per a les persones, l’arquitecte ho ha de comunicar immediatament tant a la propietat com a l’ajuntament perquè s’adoptin les mesures urgents.

2. La redacció de l’informe de la inspecció tècnica i qualificació de l’estat de l’edifici per part del mateix arquitecte. Segons les deficiències detectades pot ser necessari la realització d’obres de reparació i el consegüent certificat de final d’obres.   (1)

3. El Certificat d’Aptitud emès per l’Administració.

El certificat d’aptitud té una vigència de 10 anys, transcorreguts els quals cal renovar-lo seguint el mateix procediment i dins de l’any següent de la seva caducitat.    (2)

Quan s’ha de passar la ITE?

S’estableixen uns terminis màxims per dur a terme la inspecció, amb el següent calendari:

• Anteriors a 1930: Fins al 31.12.2012

• Entre 1931 i 1950: Fins al 31.12.2013

• Entre 1951 i 1960: Fins al 31.12.2014

• Entre 1961 i 1970: Fins al 31.12.2015

• A partir de 1971: Fins al 31 de desembre de l’any en què l’edifici assoleixi els 45 anys d’antiguitat

Què han de fer els propietaris dels edificis d’habitatges?

És obligació de la propietat conservar i rehabilitar els immobles per tal de mantenir-los en condicions d’ús efectiu i adequat. Com a verificació del compliment d’aquest deure, la propietat és la responsable d’encarregar la Inspecció Tècnica d’Edificis d’habitatges (ITE). En cas de ser necessari, igualment hauran de fer-se càrrec de les obres de reparació per esmenar les deficiències detectades en els terminis indicats.

En el cas d’edificis sotmesos al règim de propietat horitzontal, aquesta obligació recau en els òrgans pertinents de la comunitat.

(1)      L’informe que emet l’arquitecte s’elabora seguint un model normalitzat que inclou:

- Identificació, descripció, croquis i fotografies de l’edifici.

- Descripció dels tancaments exteriors, estructura i instal·lacions comunitàries.

- Qualificació de l’estat general de l’edifici. D’acord a les deficiències detectades, es classifica en:

Molt greu Deficiències que, per la seva importància, afecten greument l’estabilitat de l’edifici i representen un perill per a la seguretat de les persones. Cal adoptar amb caràcter immediat les mesures de seguretat corresponents.

Deficiències greus: Deficiències que cal esmenar en els terminis indicats. Si comporten risc per a les persones, cal adoptar mesures urgents de seguretat, prèvies a l’execució de les obres.

Deficiències lleus: Deficiències produïdes per manca de conservació. Cal efectuar treballs de manteniment adients per evitar el deteriorament.

Sense deficiències:        Es continuarà amb les tasques de manteniment habituals.

(2)    Amb l’informe tècnic, l’administració emet un certificat d’aptitud, que pot ser:

Apte:    L’estat de l’edifici es qualifica “sense deficiències” o “amb deficiències lleus”.

No apte:    Quan l’estat general de l’edifici sigui qualificat com a “molt greu”.

Els comentaris estan tancats.